Dins una realitat onírica, miro la pluja des de l’altra banda de la finestra, m’ofego dins una gota de pluja, m’ensorro en el que temps enrere va ser un oceà de rius a flor de pell. Fa un any feia fred, els carrers eren nostres, dins un remolí de vent i ones tot semblava decadent, i és estrany com el temps idealitza el record d’una derrota que es prolonga fins avui.
La roba estesa demanava als núvols que la deixessin viure, un segon més. Les mans no es tocaven però les paraules cada vegada eren més a prop. Claus rovellades, portes que batien amb el vent Un dissabte gèlid vaig llençar la vida per un penya-segat de pedres i sal, prometent-me horitzons que avui són tan lluny que ni tan sols es veuen brillar.
Bitllet d’anada i tornada, i tot s’ha acabat.
La roba estesa demanava als núvols que la deixessin viure, un segon més. Les mans no es tocaven però les paraules cada vegada eren més a prop. Claus rovellades, portes que batien amb el vent Un dissabte gèlid vaig llençar la vida per un penya-segat de pedres i sal, prometent-me horitzons que avui són tan lluny que ni tan sols es veuen brillar.
Bitllet d’anada i tornada, i tot s’ha acabat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada