Un astre de metall. Avui la tarda no es pon dins la meva finestra. Tot gira i el cel ja no sagna com abans, res sagna com abans.
Batecs tranquils,
i un sol tancant en si mateix, que no vol brillar, encara...
Batecs tranquils,
i un sol tancant en si mateix, que no vol brillar, encara...
(voler el que no es té,per després, al tenir-ho,
assassinar-ho per por a perdre...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada