S’esfuma la sort en qüestió de minuts, el cel queda desert de núvols, i el coixí queda buit d’il·lusions.
M’adormo sempre amb els ulls clavats a la nit, somiant expectatives que al llevar-me s’han mullat amb la rosada d’un d’aquells dies calcats.
Voler no és poder, sempre em deia...
I així ha estat.
el sol,
el blau,
la llum
I tot...
la llum
I tot...
