Per fi la tempesta em cala les idees.
Realment estava mentint a la meitat de mi que no volia veure-ho.
Quan la sang palpita massa fort, fan mal les venes
I el cor només crida paraules de gel.
Segueixo caminant en direcció a la desorientació.
Si penso miro enrere,
i el passat encara em reté com una teranyina feta de records.
Realment estava mentint a la meitat de mi que no volia veure-ho.
Quan la sang palpita massa fort, fan mal les venes
I el cor només crida paraules de gel.
Segueixo caminant en direcció a la desorientació.
Si penso miro enrere,
i el passat encara em reté com una teranyina feta de records.
1 comentari:
és una bona direcció, la desorientació...
creu-me,
que no en tinc ni idea!
Publica un comentari a l'entrada