És de nit quan les pupiles es dilaten,
quan les paraules brillen més fort,
quan el fred es filtra per els forats de llum que hi ha al cel.
quan les paraules brillen més fort,
quan el fred es filtra per els forats de llum que hi ha al cel.
És de nit quan m’adono que mai et podré atrapar, lluna de vidre.
1 comentari:
ala, pene...
Publica un comentari a l'entrada