dimarts, 18 de març del 2008

sota un cel de...



Lligams transparents. Tot comença amb una paraula. Tot acaba amb una pausa. I després silenci.
M’he convertit en còmplice de la nit. Aquella que peca de curiosa i callada, la narradora omniscient de les meves històries escrites amb tinta d’aigua.
Les síl·labes s’evaporen amb la llum del sol.
I encara t’espero, lluna plena.

1 comentari:

Anònim ha dit...

T'esperava...i has vingut



*, still walking.