seguint

De nit somio que les estrelles no s'apaguen, m’allunyo de la foscor amb l’espelma dels meus ulls encesa, i dormo suaument mentre resto desperta. No m’entrebanco amb l’herba molla, reposo sobre les pàgines blanques del silenci, escric amb la distància d’un segon de passat i una fracció de present. Imaginant futurs que no arriben, perquè quan se m’apareixen ja són moment.