Pinzellades de... ?

Segurament he fracassat en la recerca. Sí, és evident. No buscava cap tros de gel de composició perfecta, tampoc l’avorrit blau cel del idealisme. Era necessari que fos tan sols algú amb ulls de llibre i alhora amb ulls de lector fidel, amb els quals pogués desxifrar entre línies, endevinar paraules perdudes dins l’apreciat silenci, per un instant entendre la intensitat de la llum que s’amaga sota cada detall. I pàgina a pàgina, aprofundir en l’argument, matisar matisos, cavar sota la pell.
Buscant la brúixola per a unes passes perdudes vaig naufragar.

Sempre he pensat que... el meu cor el va pintar Klimt.