Mans que toquen, atrapen, palpen la pell i la netegen de dolor, cuiden ferides, senten, acompanyen, esborren, ressegueixen, respiren... amb mi.
Avui he decidit que, deixaré de contar els passos en fals, les petjades dels quals queden inevitablement gravades sobre les pedres del camí.
I per primera vegada, no he mirat el terra mentre caminava, per omplir-me així els ulls amb blau del cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada