Fa dies que un matí no te gust de principi...
La boira difumina les formes i un tren de conseqüències comença a fer vibrar les vies. Amenaçant.
Em falta temps, n’he perdut massa i, tot sembla tenir pressa.
Potser m’equivoco però... era una espurna d’esperança el que avui brillava dins els teus ulls?
2 comentaris:
juas... esperança!!! jaja
?
Publica un comentari a l'entrada