Un altre cel.Tu te’l mires amb els teus ulls,
Jo me’l miro amb els meus,
Que es fan de gel.
Assimilo la distancia, la toco, la tasto.
Dues mirades atentes,
Fixades en el mateix punt.
Igual que dues suposades rectes
Paral·leles, intangibles, distants.
I les dibuixo sobre el paper blanc,
El taquen d'injustícia.
Les ressegueixo amb gotes de sal,
les que fins ara marcaven el meu camí.
No aparto la mirada, però
La incertesa i els colors m’enlluernen.
Continuem observant el mateix tros de cel
Tu amb els teus ulls,
Jo amb els meus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada