Escassos raigs de sol il·luminaven el capvespre. Sense sentir-me esclava del temps restava estirada sobre el llit de fulles, les quals reposaven sobre l’herba verda, que lluitava per resistir-se al fred.
Potser havia deixat passar hores escoltant només el soroll del vent, sentint com abraçava tot el meu cos i inútilment intentava fer-lo volar lluny d’allà.
Pensava en l’olor que feia la mort al barrejar-se amb l’olor de vida. Aquella explosió de tonalitats d’una tardor prematura m’absorbia el pensament. I no tenia forces per tocar de peus a terra altre cop. Volia deixar caure la nit damunt meu per poder agafar-la amb les mans, per col·locar de nou totes les estrelles i abrigar-me amb un tímid raig de lluna.
Tot el que volia era seguir dormint...
Potser havia deixat passar hores escoltant només el soroll del vent, sentint com abraçava tot el meu cos i inútilment intentava fer-lo volar lluny d’allà.
Pensava en l’olor que feia la mort al barrejar-se amb l’olor de vida. Aquella explosió de tonalitats d’una tardor prematura m’absorbia el pensament. I no tenia forces per tocar de peus a terra altre cop. Volia deixar caure la nit damunt meu per poder agafar-la amb les mans, per col·locar de nou totes les estrelles i abrigar-me amb un tímid raig de lluna.
Tot el que volia era seguir dormint...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada