I sorgeixen contínuament els camins divergents, en constant mutació la vida... sota el mateix cel tastem tots la pluja, ens mengem a cullerades el sol. Dies que irradien per la seva llum, altres però, en què només s’endevinen alguns difusos colors... Tanco els ulls i... respiro fluixet, escoltant el silenci.
1 comentari:
o més clar...la llet?
Publica un comentari a l'entrada