Li manca molt endins, quasi a tocar al moll de l’os. Nota un buit d’oxigen, una absència de sentit en cada mot, en cada cançó sense lletra. La busca pels racons on fa temps s’amagava, però la casa es fa més fosca a cada hora, i la recerca és en va.
Entra a l’habitació, el mirall li torna la mirada, es veu tan igual que el dia abans que s’oblida del calendari, ja no recorda els mesos que fa que ella va marxar...
I agafa una indigestió de vida, va empassar-se les últimes paraules sense mastegar, i ara li destrossen l’estomac.
Entra a l’habitació, el mirall li torna la mirada, es veu tan igual que el dia abans que s’oblida del calendari, ja no recorda els mesos que fa que ella va marxar...
I agafa una indigestió de vida, va empassar-se les últimes paraules sense mastegar, i ara li destrossen l’estomac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada