en construcció

No tinc res a dir, avui.
No vull mostrar-te la por que em fa que caigui la nit,
damunt els meus ulls. Que el blau es torni marí, i finalment negre,
com fa temps.
No puc parlar-te de les hores de pànic,
de la intermitència del far, que em recorda que encara sóc viva.
Callo, davant el teu silenci, davant
una situació que rellisca entre els dits.



No recordo el dia en què et vaig conèixer,
No recordo el dia en què et perdré...