Agafa l’equipatge, li tremola el pols, no es creia prou valent per fer-ho, i encara ara no està segur de poder travessar la frontera d’aquesta habitació. Es col·loca el barret damunt les orelles, mira el temps bategar al seu canell, que li recorda que segueix dins l’horari dels mediocres, dels que temen desaprofitar un vulgar segon.
Pensa que hauria de deixar de pensar i obrir-se camí davant el vent, però els claus ficticis que té a les sabates el retenen, l'aferren a terra massa fort. Lluita contra la por, contra el costum de triar el camí fàcil, contra les ganes de no fer res.
Finalment, descalç, s’escapa per una escletxa que ha descobert a la finestra. Mira el cel: està segur que plourà d’aquí una estona, no du paraigües, i li és igual...
Pensa que hauria de deixar de pensar i obrir-se camí davant el vent, però els claus ficticis que té a les sabates el retenen, l'aferren a terra massa fort. Lluita contra la por, contra el costum de triar el camí fàcil, contra les ganes de no fer res.
Finalment, descalç, s’escapa per una escletxa que ha descobert a la finestra. Mira el cel: està segur que plourà d’aquí una estona, no du paraigües, i li és igual...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada