Millor, si perdo el tren aquest matí, si m’estalvio de bullir entre els rius de gent, que corre impacient, que mai no mira a banda i banda, abans de començar a caminar. Millor, si m’aturo davant la parada, vegetalment absent, i perdo, d’una manera subtilment intencionada, el tren que em durà inevitablement a donar més voltes sobre el mateix eix.
Potser serà millor deixar-me absorbir per els llençols, i així mateix deixar passar, lluny dels meus ulls, les cases amb balcons calcats, les faroles que escassegen de llum, els carrers perduts en si mateixos, les mil cruïlles que sempre s’acaben trobant.
Sí, potser serà millor llençar al vent el meu passatge, i tornar-me inexistent, un dia més. ( i així, de passada, tornar-t’hi a tu també...)
Potser serà millor deixar-me absorbir per els llençols, i així mateix deixar passar, lluny dels meus ulls, les cases amb balcons calcats, les faroles que escassegen de llum, els carrers perduts en si mateixos, les mil cruïlles que sempre s’acaben trobant.
Sí, potser serà millor llençar al vent el meu passatge, i tornar-me inexistent, un dia més. ( i així, de passada, tornar-t’hi a tu també...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada