bella luna

Notar el cartró del rellotge entre els dits, sentir el pes de les hores damunt els genolls, i la soledat a l’esquena, fent-me companyia.
Veure cada segon de la tarda passar lentament vora meu, i morir d’avorriment, de nostàlgia i d’incertesa.
Enamorar-me d’una cançó, i recordar vagament com de màgic era tot fa temps...

Després d’omplir la nit d’aigua, arriba el sol i la son.

gone, (but go on...)

Li manca molt endins, quasi a tocar al moll de l’os. Nota un buit d’oxigen, una absència de sentit en cada mot, en cada cançó sense lletra. La busca pels racons on fa temps s’amagava, però la casa es fa més fosca a cada hora, i la recerca és en va.
Entra a l’habitació, el mirall li torna la mirada, es veu tan igual que el dia abans que s’oblida del calendari, ja no recorda els mesos que fa que ella va marxar...
I agafa una indigestió de vida, va empassar-se les últimes paraules sense mastegar, i ara li destrossen l’estomac.

no ser

Millor, si perdo el tren aquest matí, si m’estalvio de bullir entre els rius de gent, que corre impacient, que mai no mira a banda i banda, abans de començar a caminar. Millor, si m’aturo davant la parada, vegetalment absent, i perdo, d’una manera subtilment intencionada, el tren que em durà inevitablement a donar més voltes sobre el mateix eix.
Potser serà millor deixar-me absorbir per els llençols, i així mateix deixar passar, lluny dels meus ulls, les cases amb balcons calcats, les faroles que escassegen de llum, els carrers perduts en si mateixos, les mil cruïlles que sempre s’acaben trobant.
Sí, potser serà millor llençar al vent el meu passatge, i tornar-me inexistent, un dia més. ( i així, de passada, tornar-t’hi a tu també...)

en construcció

No tinc res a dir, avui.
No vull mostrar-te la por que em fa que caigui la nit,
damunt els meus ulls. Que el blau es torni marí, i finalment negre,
com fa temps.
No puc parlar-te de les hores de pànic,
de la intermitència del far, que em recorda que encara sóc viva.
Callo, davant el teu silenci, davant
una situació que rellisca entre els dits.



No recordo el dia en què et vaig conèixer,
No recordo el dia en què et perdré...

més clar... l'aigua .

front.eres

Agafa l’equipatge, li tremola el pols, no es creia prou valent per fer-ho, i encara ara no està segur de poder travessar la frontera d’aquesta habitació. Es col·loca el barret damunt les orelles, mira el temps bategar al seu canell, que li recorda que segueix dins l’horari dels mediocres, dels que temen desaprofitar un vulgar segon.
Pensa que hauria de deixar de pensar i obrir-se camí davant el vent, però els claus ficticis que té a les sabates el retenen, l'aferren a terra massa fort. Lluita contra la por, contra el costum de triar el camí fàcil, contra les ganes de no fer res.
Finalment, descalç, s’escapa per una escletxa que ha descobert a la finestra. Mira el cel: està segur que plourà d’aquí una estona, no du paraigües, i li és igual...

looking back (for an instant...)

¿Sabes? Nunca me enamoré realmente de ti... Creo que encontrarte fue tan solo un sorbo de vida en medio de un coma mental, como una bocanada de aire después de años sin respirar. Nada más y nada menos.
Hoy no hablas, el dialogo ha quedado reducido a yo con mi misma; y sobras, sobrabas ya desde el principio. Me doy cuenta ahora de lo lejos que quedan los hechos, de lo frío que fue ese invierno, mientras seguía dormida bajo sábanas de palabras vacías, que tiritaban junto a mi.
¿Sabes? Hay muchos tipos distintos de amaneceres: aquellos que se forjan con pequeñas piezas de sol, y que crecen con el tiempo, que van ganando en luz y en confianza. Hay otros construidos con cristal fino, que se agrietan al estallar el más pequeño ruido y que surgen de la nada, aún bañados de luna y temor. Existen también los que derraman roja sangre, los que despiertan a campos enteros de girasoles con una caricia de calor…
Y… ¿sabes? esa historia amaneció de imprevisto, bajo un mantel gris, rodeada de niebla húmeda y cosida a la contradicción. Cielo de laberintos, que desembocaron en el mar de los naufragios, que me sajaron viva la voz.