divendres, 2 de maig del 2008

no reason

Si trobés la manera de deixar de témer aquest full en blanc, si m’oblides que hi ha món, que avui és avui, que demà no arriba i que ahir és nomes una cicatriu en el transcurs de la meva vida...
Si pogués sentir el sol sota la pell, igual que un batec, com si el cor fos un metrònom que porta el compàs de les cançons mai cantades...
Si aconseguís descobrir on s’amaga la paraula que necessito per existir...