Sabia perfectament, que ho havia de fer sola.En pensaments caminava enganyada pel blau del cel, però quan arribava la nit girava la mirada, i s’impregnava de records. Amb els pensaments xops canviava el rumb. Un fil molt prim encara la retenia i tot el que avançava era en fals.
Les seves mans eren de fulla caduca, i havien perdut tot el que fa temps havia estat seu...
Avui els passos són punyents. El vent ha desordenat els senyals de circulació, i ja no hi ha marxa enrere.
Potser avançaria cap a l’oblit, si hi cregués... però em limitaré a assolir la indiferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada