Feia temps que no tornava a casa sola, descalça de pensaments, sentint cada pas ressonar dins el silenci de la tarda. Feia temps que no alçava la vista per endevinar el color del cel, omplint de llum cada racó dels ulls.
M’he adonat avui, que han crescut flors vermelles als marges, i el camp s’ha omplert de marietes que tenen por de no haver viscut prou.
Potser és nomes el camí a casa, però, si m’hi fixo bé...
Tanta màgia
i tothom tan racional.
M’he adonat avui, que han crescut flors vermelles als marges, i el camp s’ha omplert de marietes que tenen por de no haver viscut prou.
Potser és nomes el camí a casa, però, si m’hi fixo bé...
Tanta màgia
i tothom tan racional.
1 comentari:
i què, si tothom es rovella, si tu ets màgia¿
Publica un comentari a l'entrada