La tranquil·litat de les carreteres que et tornen a casa. Només cal seguir la línea i deixar-se guiar pel vent. Naixia el cel al compàs dels passos que, mica en mica, conquerien el llarg camí.
El fluorescent de les petjades no s’esborra... encara brilla sobre l’asfalt per si algun dia les volem resseguir.
Somriu, mira’m de color groc.
Amb la punta dels dits palpo els colors... s’intueixen després de la turmenta que havia pintat de gris els meus ulls.
Cada nota una història... et vaig dir que seguiria tocant.
(Veeeeeeeerd...*)
El fluorescent de les petjades no s’esborra... encara brilla sobre l’asfalt per si algun dia les volem resseguir.
Somriu, mira’m de color groc.
Amb la punta dels dits palpo els colors... s’intueixen després de la turmenta que havia pintat de gris els meus ulls.
Cada nota una història... et vaig dir que seguiria tocant.
(Veeeeeeeerd...*)
2 comentaris:
ve-e-e-e-e-e-erd!
unique P'n'Ds
unique P'n'Es
(..diga'm, pene, per què em sento tan bé al vostre costat..!)
és com tocar un piano de llapissos de colors. cada nota tindrà una història, i cada història un color. la immensa complexitat de les relacions humanes tenyida, com ha dit la pe-pene, d'intens pigment.
és genial.
(...digueu-me, penes, per què us necessito tant?...!)
Publica un comentari a l'entrada