Quan em mires tota verda i em dius
que el temps fa néixer les fulles...
Pengen d’un fil de veu totes les paraules
que la por guardava en caixetes dins el mar.
Turmenta intermitent,
s’encén i s’apaga la llum dins els ulls.
Pluja mullant el fràgil paper,
un piano em regala les primeres notes d’un final.
Intento no girar la vista
i...
naufrago barrejada amb el silenci.
shhh.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
repasso les notes d'aquell piano vell amb els dits.
en una d'elles, sota la pols que hi ha deixat el camí... em trobo.
...i principi.
(...it's not good to put all the eggs in the same basket)
ii.
...come on!
Publica un comentari a l'entrada