Day One

El rellotge no semblava tenir pressa, un sol groc havia pescat del cel una a una totes les estrelles per endreçar-les altre cop sota el mar. I brillava amb decisió.
Mentre es despertava lentament el dia, les mans adormides s’aferraven amb força als llençols.
Aigua que lliscava freda per les galtes, donant pas al color. Finestres obertes feien respirar i vessar d’aire fresc la vida.
Tot sembla tan nou...
I en els seus ulls estava escrit que el cel seria blau aquell dia.


(de color violeta...
pinto les hores)
*