dijous, 29 de novembre del 2007

galeta a galeta...

Si tothom hi posa la seva galeta Oreo, podem arribar molt amunt.

Te rest of the sun belongs to me


The darkest hour is now here
Yet one more frozen month, my Hell awaits me,
Out in the cold and windy night
Still waiting for a sign.

I know there is still a day for me,

One short moment is still enough for me
Bring me life with your ray of light
If only I found a small piece of the fallen sun...

I wait for the day that will come.
Wait for the sunlight, wait for the one.
You can do what you want with the sea,
but the rest of the sun belongs to me.

(S.A.)

dimecres, 28 de novembre del 2007

Cubo vacío


Vacié el cubo de lágrimas. El río se las comió, una a una, sin vacilar.
Ahora lo miro, ya no veo un falso cielo reflejado en él. Ya no veo tampoco el mar que un día ahogó mis ojos.
Resta vacío, aún húmedo.
Podría llenarlo de… ¿palabras?
Demasiado volátiles.
¿Miradas, sueños, color…?
¿Magia?
¿Dolor?
¿Lagrimas, una vez más?
De arena. Arena para enterrarme bajo el sol, arena ardiente, blanca, fina. Para abrasarme bajo las transparentes nubes, sentir de nuevo el calor.


Sigo buscando, con mi cubo, un desierto dónde perderme, dónde perderte a ti también.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Reflejo

Arañaste un sueño. Mi sueño.
La magia pintada de rojo que corría por nuestras venas,
Esa que alimentaba mis fuerzas
La que calmaba mi sed…
Esa magia, la mataste, la maté.

Podría haber sido una guerra de colores, una caja de palabras,
un secreto bajo llave, un castillo de arena… un juego de azar.
Sin darte cuenta lo mataste, ¿o fui yo?

Ya sólo queda azul.
Azul del mar,
de un cielo vacío de nubes tejidas a mano.
Azul…


(Un simple reflejo de una realidad.
¿Veré algún día las estrellas brillar de verdad?)

dissabte, 24 de novembre del 2007

Parla

Speak your mind
(Així tot seria més fàcil...)

divendres, 23 de novembre del 2007

Lost.

¿Pedir al tiempo que pare mi reloj?








Mientras esperaba vi mi vida pasar a través del cristal. Llena de nada y vacía de ti.
(Otra vez el silencio…)

dijous, 22 de novembre del 2007

Grey

Arrancar la piedra que hace tiempo consiguió colarse dentro de mi zapato. La que se clava en la piel, mordiéndome a cada paso. Impidiendo que pueda descubrir el mundo que se esconde bajo mis cansados pies.
Las hojas secas siguen barrando el camino, ellas también cortan como la lluvia que ahora corre sobre mi insensible pelo.
Me pregunto si tu olor conseguirá arrastrar-me lejos de aquí…

dilluns, 19 de novembre del 2007

Blowing...

Ella, immòbil davant el laberint d’arbres que es mostrava davant seu. No tenia por, tampoc pressa. Podia cercar amb calma els camins que la conduirien lluny de la turmenta que amenaçava sobre seu. Amb cascades de pluja sobre la pell va avançar la primera passa, al instant va entendre que no seria senzill, notava altre cop els ganivets de foc clavats al pit. Les ferides sagnarien més a cada pas, només el vent i la sal les curarien.
El vent... que bufant se l’enduria, com a la fulla més vermella, com a la ploma menys pesada, se l’enduria a algun lloc on brillés el sol, on l’olor de nit es convertís en tendre rosada d’un matí qualsevol.



- Do you think the wind can really touch us under the skin?
- Yes, I think the wind can touch your soul.

(Listening its melody...
Filling myself with its sound)


I can feel the wind beneath my wings, right now.
Do you?

diumenge, 18 de novembre del 2007

?


Quantes paraules resten encara enterrades sota el vermell foc de les fulles?
Tardes que només són del color del sol.
I si... una ràfega de vent perduda desenterrés els secrets que embruten les mirades, els diàlegs, i... fins i tot els silencis?



(...)